Per què l'etiqueta només et diu 7 nutrients?

Agafa qualsevol producte del rebost i gira’l. La taula nutricional té gairebé sempre les mateixes set línies: energia, greixos, greixos saturats, hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal. Ni ferro, ni magnesi, ni folat, ni vitamina D. No és una deixadesa del fabricant: és exactament el que exigeix la llei europea, i ni un nutrient més. T’expliquem per què, què et perds i com ho resolem a vitaloop, l’app que fem a Barcelona, amb IA nativa en català.

Què diu exactament la llei

La norma que regula la informació alimentària a tota la UE és el Reglament (UE) 1169/2011. El seu article 30 separa dues llistes:

• Obligatori (art. 30.1): el valor energètic i les quantitats de greixos, greixos saturats, hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal. Són les set línies que veus sempre.
• Voluntari (art. 30.2): greixos mono i poliinsaturats, polialcohols, midó, fibra i vitamines i minerals. La fibra, per cert, també és opcional.

I aquí hi ha el detall que poca gent coneix: una vitamina o un mineral només es pot declarar si hi és en una quantitat significativa. L’annex XIII la fixa, per regla general, en el 15 % del valor de referència de nutrients (VRN) per cada 100 g o 100 ml (el 7,5 % per cada 100 ml en les begudes). Amb els VRN del mateix reglament, això vol dir:

• Ferro: el VRN és 14 mg, així que calen com a mínim 2,1 mg per cada 100 g per poder-lo esmentar.
• Vitamina D: el VRN és 5 µg, així que calen 0,75 µg per cada 100 g.

Un aliment pot aportar al teu dia una mica de ferro, de magnesi i de folat alhora, i que no en surti cap a la taula. El que compta és la suma de molts aliments, i aquesta suma l’etiqueta no la veu.

Dues excepcions que val la pena conèixer:

• Els aliments enriquits. Si el fabricant hi afegeix vitamines o minerals, el Reglament (CE) 1925/2006 l’obliga a declarar la quantitat total dels que ha afegit. Per això veus vitamines en uns cereals d’esmorzar i no en un paquet de llenties.
• Els aliments frescos. Els productes sense transformar d’un sol ingredient estan exempts de la taula nutricional (annex V). La fruita, la verdura, la carn o el peix frescos no porten cap dada.

Per què importa: el que sol faltar no surt a l’etiqueta

La paradoxa és que els micronutrients que l’etiqueta omet són, precisament, aquells dels quals a Espanya molta gent en va curta. Les dades més completes són les de l’estudi ANIBES: 2.009 persones de 9 a 75 anys, una mostra representativa de la població espanyola, que van anotar tot el que van menjar durant tres dies.

• Vitamina D, magnesi i calci. El 93 %, el 72 % i el 66 % de la mostra van declarar una ingesta per sota del 80 % de la recomanada a escala europea (Olza i col., Nutrients, 2017).
• Ferro en les dones. Només el 27,3 % de les dones de la mostra arribava a una ingesta adequada segons els criteris de l’EFSA, davant del 77,2 % dels homes (Samaniego-Vaesken i col., Nutrients, 2017).
• Zinc. El 83 % no arribava a la ingesta recomanada per l’EFSA (Olza i col., Nutrients, 2017).
• Folat. Pocs participants tenien una ingesta adequada (Partearroyo i col., PLoS One, 2017).

Tres matisos honestos. Són dades del que la gent declara que menja, no anàlisis de sang: una ingesta baixa no equival a un dèficit. La major part de la vitamina D es forma a la pell amb el sol, així que la del menjar només n’és una part. I ANIBES es va finançar amb una ajuda de Coca-Cola Iberia a través de la Fundación Española de la Nutrición; segons els autors, sense cap paper en l’anàlisi ni en la redacció.

Tot i així, la conclusió és clara: si vols saber com vas de ferro o de magnesi, no pots sumar etiquetes. L’has de calcular.

Com omple vitaloop el que l’etiqueta no diu

Aliments frescos: dades de laboratori, no estimacions

Cada aliment genèric de vitaloop —un tomàquet, un pit de pollastre, unes llenties cuites— està vinculat a taules de composició analitzades al laboratori: la de l’USDA i la taula europea ANSES-CIQUAL. Cada fila guarda de quina taula i de quina entrada surt, de manera que qualsevol xifra es pot rastrejar fins a l’origen.

Productes envasats: 42 nutrients, no 7

Escanejes el codi de barres (gratis) i vitaloop busca el producte a Open Food Facts. Allà sol haver-hi el mateix que a l’envàs: les set línies obligatòries i la llista d’ingredients. Amb Pro, vitaloop fa servir aquesta llista per estimar el perfil complet de vitamines i minerals. El mecanisme aprofita dues coses que el mateix reglament obliga a declarar:

1. L’ordre dels ingredients. Van de més a menys pes (art. 18), cosa que acota les proporcions possibles.
2. Els percentatges declarats. Quan un ingredient es destaca, l’etiqueta n’indica la quantitat (art. 22). Aquests percentatges es respecten tal qual.

Amb això, vitaloop identifica cada ingredient a la seva base d’aliments analitzats, n’estima les proporcions dins d’aquestes restriccions i en suma el resultat als mateixos 42 camps que la resta del que registres. Els valors que declara l’etiqueta sempre manen sobre l’estimació: l’estimació només omple el que falta. I cada composició queda versionada, per saber amb quina versió del mètode es va calcular.

És una estimació, no una anàlisi de laboratori del producte, i ho diem així. Però l’alternativa no és una dada perfecta: és un forat en blanc en la meitat del que menges.

42 nutrients davant de referències europees

Tot el que registres es calcula en 42 nutrients, entre els quals 13 vitamines i 13 minerals. 27 tenen un valor de referència personalitzat per edat i sexe, en la gran majoria de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). No és el mateix que el VRN de l’etiqueta, que és un únic valor per a un adult mitjà: el ferro que necessita una dona de 30 anys no és el que necessita un home de 60. I on les taules de composició amb prou feines tenen dades (iode, crom, biotina…), vitaloop ho marca en lloc de pintar-te una carència que no pot saber.

I tot, en català

IA nativa en català: el xat d’àpats, els noms dels aliments, l’informe setmanal i les idees d’àpats. Pots dir «un iogurt i un grapat de nous» i vitaloop ho entén i et respon en català.

I després, què en fas, d’aquesta dada?

Saber que portes una setmana amb poc magnesi només serveix si t’ajuda a decidir què menjar. A quina app calcula les vitamines i els minerals del que menges expliquem com vitaloop converteix aquests totals en avisos quan registres un àpat, idees de plats i suplements sumats al mateix compte. L’assistent nutricional de vitaloop et resumeix cada setmana el que ha trobat en les teves dades, amb la font de cada conclusió. I a les millors apps de nutrició a Espanya posem vitaloop al costat de les apps més utilitzades, dada per dada.

Si vols saber quant ferro, magnesi, folat o vitamina D prens de debò, també en el que compres envasat, amb dades de laboratori, referències europees per a la teva edat i sexe i IA nativa en català, vitaloop és per a tu. Es descarrega gratis per a iOS i Android, i el pla gratuït ja inclou els micronutrients i l’escàner de codi de barres. L’estimació a partir dels ingredients forma part de Pro (9,90 €/mes o 49,90 €/any, IVA inclòs).